Furia de Titanes

Títol original: Clash of the Titans (2010)

Director: Louis Leterrier

Intèrprets: Sam Worthington, Liam Neeson, Ralph Fiennes, Gemma Arterton

Sinopsi: Perseo, fill de Zeus, és criat a la Terra com un home més. Allà viurà la mort dels seus pares adoptius per part d’Hades, déu del món subterrani. És aleshores quan decideix utilitzar els poders que té com a déu i lluitar contra Hades per tal de venjar la seva família i evitar que es fagi amb el poder de Zeus.

Crítica: Nova (que no original) proposta per a tots el públics amb l’objectiu d’ajuntar el major nombre d’audiència. Malament aniríem si només es tinguéssim en compte les pautes de les grans produccions per tal de recaptar el major nombre de diners possibles. Afortunadament no és el cas i s’han cuidat els detalls d’aquest dinàmic i entretingut film. No cal dir que la nova i creixent moda de fer les pel·lícules en 3D ha animat a un espectador que comença a buscar coses noves que el facin experimentar sensacions diferents. Tot i que la història no té res d’especial, i que immediatament tindrem la sensació que ja ho hem viscut, tant la posada en escena, els decorats, i les nombroses situacions d’acció faran passar una molt bona estona als amants de l’aventura mitològica. Tot i el més que acceptable repartiment, seria injust destacar a cap d’ells. Ni tan sols el protagonista ens sorprèn en cap moment, seguint un guió pla sense cap sorpresa narrativa, i tant Neeson com Fiennes es limiten a dir el que han de dir i poc més. Bona banda sonora que acompanya amb encert les escenes d’acció. En definitiva una bona elecció per veure en 3D.

V de Vendetta

Títol original: V for Vendetta (2006)

Director: James McTeigue

Actors: Natalie Portman, Hugo Weaving

Sinopsi: En un futur proper, Gran Bretanya es troba sota el govern d’un règim totalitari. La més petita dissidència es castiga durament i les limitacions a la llibertat són extremes. En aquest context, l’aparició d’un personatge misteriós, capaç de burlar la brutal repressió de la classe dirigent, sembla aportar l’esperança de que les coses poden ser diferents. Promet destruïr el parlament en resposta a la tirania del govern, el 5 de novembre (dia de Guy Fawkes) del pròxim any. És un terrorista o només és algú que lluita per la llibertat i la democràcia?

Crítica: Fins on es pot arribar per defensar els valors que avuí tots compartim? Fins a quin punt s’hi pot acabar implicant un mateix? Fins al final? Aneu-hi pensant perquè al final de la pel·lícula heu d’haver trobat la resposta. Un excel·lent guió que no pot deixar a ningú indiferent amb un petit toc imprescindible d’acció i efectes especials. A destacar algunes escenes i diàlegs colpidorament emocionants amb un missatge que s’esforça per no quedar en segon terme. Genial Portman, que és capaç d’executar a la perfecció un paper complex. En definitiva una bona adaptació d’una obra mestra del còmic.

Los Hombres Que Miraban Fíjamente a las Cabras

5 de Març

Títol original: The Men Who Stare at Goats (2010)

Director: Grant Heslov

Intèrprets: George Clooney, Jeff Bridges, Ewan McGregor, Kevin Spacey

Sinopsi: El periodista Bob es troba en busca de la seva gran història es creua amb un militar que assegura ser membre d’una unitat experimental nordamericana. Es tracta d’un grup d’elit amb característiques bèl·liques úniques. Bob decideix seguir aquest personatge tan peculiar en una missió per trobar el seu superior desaparegut, i així poder escriure la seva gran aventura.

Tant la trama, com el tràiler, a més de l’aparició de Clooney ens fa pensar en un estil similar al que vàrem veure a “Quemar después de leer” dels germans Coen. L’humor negre i les situacions absurdes no faltaran segur, en aquesta proposta. Clooney un cop més s’apunta a la comèdia més pura.

Invictus

Títol original: Invictus (2010)

Director: Clint Eastwood

Intèrprets: Morgan Freeman, Matt Damon

Sinopsi: Basada en el llibre de John Carlin. “Invictus” narra la història de com Nelson Mandela, després de sortir de la presó i convertir-se en president de Sudàfrica, utilitzà el 1995 el Mundial de Rugby per unificar el seu poble.

Crítica: Costa molt trobar algun però a una pel·lícula dirigida per Eastwood, i aquí en trobem un bon exemple. Una altra obra mestra del geni que, després de fer-nos gaudir davant de la càmera, ara ens fa gaudir d’allò més darrera, amb obres sensacionals com aquesta. Com ja va aconseguir a “Gran Torino“, l’emotivitat domina tota la cinta., fins i tot en un entrenament dels jugadors amb uns nens d’un suburbi de la ciutat. Sovint estem acostumats a mirar amb recel els títols on el futbol americà és el protagonista. En aquest cas però, la història està tan ben treballada i explicada que quasi ni te n’adones que has vist tres partits. Això sí, que ningú s’enganyi pensant que ens trobem davant la biografia de Nelson Mandela. Aquest film es basa exclusivament en la utilització del Mundial de Rugby per unir la seva població, i aquí es queda. Menció apart la gran interpretació de Freeman, que un cop més deixa clar el seu nivell interpretatiu, a  més d’afegir un molt bon treball de Damon que no desentona en absolut en el seu paper de capità de selecció sud-africana. Una pel·lícula positiva on per fi veurem un final feliç, final que per altra part tant costava trobar en els treball d’Eastwood.

Los Extraños

Títol original: The strangers (2008)

Director: Bryan Bertino

Actors: Liv Tyler, Scott Speedman, Gemma Ward, Kip Weeks

Sinopsi: Una parella decideix passar un cap de setmana romàntic en una segona residència allunyada del centre, després d’assistir al casament d’un amic. Tot sembla anar bé fins que una noia truca a la porta a les quatre de la matinada. A partir d’aquest moment, la parella quedarà atrapada a la casa per una sèrie de personatges emmascarats.

Crítica: Una absurditat absoluta rodeja el film des del principi fins el final. La falta d’un guió sòlid amb una bona estructura argumental, o d’una història més o menys interessant fa que només quedi el recurs de l’ensurt com a distracció de l’espectador. Aconsegueix crear atmosferes de tensió i suspens, però no passa d’aquí, cap novetat d’aquest gènere, al contrari, desenes de situacions ja vistes i repetides. No et pots interessar per uns protagonistes que no saps què els hi passa i perquè, i que en definitiva no te’ls creus. Si fem l’esforç i arribem al final esperant trobar alguna resposta, anem molt equivocats. Destacar la gran capacitat dels individus d’aparèixer i desaparèixer dels llocs com si fossin fantasmes, rient-se de la intel·ligència de l’espectador i desafiant les lleis de la física.

Número 9

Títol original: 9 (2009)

Director: Shane Acker

Sinopsi: Les màquines dominen el planeta després que aquestes es revelessin contra els seus creadors. Ara, nou ninots de drap amb vida pròpia, intentaran sobreviure i lluitar contra elles per tal de preservar el futur de la civilització.

Crítica: Visualment espectacular, i tècnicament perfecta, sens dubte de les millors animacions que s’han fet darrerament, cuidant al màxim el detall dels fràgils ninots de drap i de l’entorn que els rodeja. Potser un excés de foscor, a la que ja ens té acostumats Tim Burton (un dels productors) en les seves pel·lícules que desllueix la qualitat gràfica. La història és àgil i es desenvolupa de manera esglaonada  i coherent . Tot i això, l’argument és la part més fluixa del film, on has d’acceptar d’entrada moltes coses sense rebre cap tipus d’explicació. Una cuidada metàfora de la creació de l’home  (els ninots) per part d’un ser superior (el científic), i de com es reacciona davant de certes circumstancies. Cuidats especialment els 9 protagonistes, tots ells amb unes determinades qualitats humanes que els diferencia però que a la vegada els uneix, complementant-se els uns amb els altres. Cal dir però, que no és una pel·lícula per a tots el públics ni molt menys, i que va més enllà d’una simple pel·lícula d’animació post-apocal·líptica. Recomanable.

Un Tipo Serio

8 Gener

Títol original: A Serious Man

Director: Joel i Ethan Coen

Intèrprets: : Michael Stuhlbarg, Richard Kind, Fred Melamed, Sari Lennick

Sinopsi: Larry és un bon home. Bon marit, pare responsable i un professor seriós. Però un dia tot això canvia. La dona l’abandona, l’obliguen a abandonar la casa, rep amenaces a la feina,… I haurà d’ajudar al seu germà ludòpata a més de pagar l’enterrament d’un home a qui odiava.

Els germans Coen tornen a l’acció amb aquesta nova comèdia negra, gènere que tan bons resultats els hi està donant. Després de gaudir amb el film “Quemar Después de Leer”, deixen de banda les connexions entre diferents personatges i es centren el la vida d’un de sol.

Traidor

Títol original: Traitor (2009)

Director: Jeffrey Nachmanoff

Actors: Don Cheadle, Guy Pearce, Neal McDonough, Saïd Taghmaoui, Jeff Daniels

Sinopsi: Un agent de l’FBI segueix la pista d’un antic oficial d’operacions especials. Després d’un atemptat a una ambaixada americana, les proves apunten a que és l’autor material, i responsable de la mort de vuit persones. Juntament amb el grup terrorista on forma part, preparà un atemptat a escala nacional mai vist fins ara.

Crítica: Sembla ser que la temàtica del terrorisme islàmic encara dóna beneficis als productors americans, si més no, suficients per llençar una pel·lícula a l’any d’aquest estil. La intenció era bona, però tant poc creïble és el personatge del suposat terrorista (interpretat notablement per Cheadle), com el desenvolupament del film. L’intent de quedar bé amb tothom és massa evident, i ho deixa tot en mans d’un suposat terrorista de grans creences religioses però en contra de cometre actes violents. Comencen a cansar les operacions secretes que,  increïblement,   cap departament antiterrorista americà coneix (inclòs l’FBI). Si a tot això li sumem un final més que caòtic i precipitat, resolt en poc més d’un minut, les perspectives són més que  negatives. Per aportar una mica d’optimisme dir que, malgrat tot, és entretinguda i amb una molt bona posada en escena. Les intencions no ho són tot però.

Malditos Bastardos

Títol original: Inglourious Basterds (2009)

Director: Quentin Tarantino

Actors: Brad Pitt, Diane Kruger, Mélanie Laurent, Christoph Waltz

Sinopsi: Amb l’ajuda d’una agent secreta aliada que treballa com a actriu de cinema, el tinent Aldo Raine organitza un grup de jueus per tal de realitzar accions violentes contra l’exèrcit nazi i intentar assassinar  els líders del Tercer Reich.

Crítica: Senzillament genial. Podríem entrar en el debat de si és aquesta la millor obra d’aquest excèntric director i productor. Molts diran que és “Pulp Fiction”. Bé, no entrarem en aquesta discussió. Com en quasi tots els films de Tarantino, una entrada brillant però una mica lenta, que ens situaran alguns personatges cabdals del film, acompanyada d’una posada en escena excel·lent. El repertori de personatges és inacabable, des del mateix Aldo Raine,  al coronel Hans Landa, o fins i tot el petit paper d’un capità de la SS. Veiem una altra vegada un Brad Pitt on el paper li escau a la perfecció, com ja li va passar a “Quemar después de leer”, acompanyat d’un Waltz esplèndid. Tampoc podia faltar la violència explícita que tant la temàtica com el mateix director estan obligats a mostrar. Tot i això, en algunes escenes l’excés de violència gratuïta es pot arribar a cansar. Portant l’acció a una vella sala de cinema, dóna encara més sentiment al film, i amplifica la lloança cap al setè art. Un final espectacular i violent que a tots ens hagués agradat que fos real. Una barreja de gèneres (dramàtic, còmic, acció) que farà gaudir als seguidors de Trantino.

Donde Viven los Monstruos

18 DESEMBRE

Títol original: Where the wild things are (2009)

Director: Spike Jonze

Intèrprets: Catherine Keener, Max Records, Mark Ruffalo, Lauren Ambrose, Chris Cooper, James Gandolfini, Catherine O’Hara, Forest Whitaker

Sinopsi: Basada en un conte escrit per Maurice Sendak. Explica la vida de Max, un noi rebel, que gracies a la seva imaginació escapa de casa per arribar a la terra de les Coses Salvatges, on podrà fer totes les rebequeries que ell vulgui.